Títol de la pel·lícula:
60 minuts pensant en els altres,
Toshiro Kanamori
Director, any i productora:
Noburu Kaetsu (2002), NHK (Nippon Hoso Kyokai)
Resum:
Reportatge rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d'uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens de la mà de Toshiro kanamori, i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades als pares.
Reportatge rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d'uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens de la mà de Toshiro kanamori, i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades als pares.
Transferència a l’àmbit de l’ensenyança de l’esport:
Tot professor, monitor o tècnic de
l’esport ha de saber que en l’educació no només compte el saber molt sobre la
matèria o esport que imparteixes, també és molt important saber transmetre els
coneixements i aconseguir que els teus alumnes gaudeixin amb el que els estàs
ensenyant.
Molts d’ells, a vegades, obliden que
també és important conèixer als alumnes i crear una sèrie de lligams amb ells
per aconseguir l’interès i respecte que tot educador busca. Per tant, hauríem
d’intentar canviar els nostres objectius a principi d’any de voler que els
nostres alumnes hagin practicat i assolit mínimament tots els coneixements que
teníem plantejats impartir i centrar-nos més en intentar que els nostres
alumnes gaudeixin al màxim de la matèria d’educació física o de l’esport que
nosaltres els hi estem ensenyant, només d’aquesta manera podrem considerar que
el que haurem estat fent amb aquells alumnes o jugadors, haurà estat útil i
profitós tant per ells com per el propi educador.
Valoració personal:
Sempre s’agraeix que un professor
t’ensenyi coses útils a la vida, com aquest reportatge que ens ha fet veure en
Sebastiani. Amb aquesta frase crec que descric perfectament el que m’ha
ensenyat aquest reportatge, és a dir, que pot ser més útil per una persona o
alumne que la felicitat, aprendre a ser feliç?
Es pot notar l’apreci i l’empatia que
sent Toshiro Kanamori cap a tots i cada un dels seus alumnes. Sap greu que avui
en dia en quedin pocs de professors com ell per no dir cap, ja que ara per ara
el que la majoria de professors creuen que han de fer amb els seus alumnes és
transmetre informació i prou, sense preocupar-se per res més que ensenyar-los
coneixements com si fossin màquines.
En el passat molts de nosaltres hem
tingut un Toshiro Kanamori a la nostra vida i de ben segur que és el
professor/entrenador que més recordem i del que mantenim més fresques les
ensenyances que ens va transmetre, ja que al ser la persona que més hem
apreciat com educador hem volgut mantenir amb més cura dins nostre tot el que
ens va poder ensenyar. Amb això vull dir que un professor no és millor per ser
el que més coneixements té sobre la matèria o esport que imparteix, sinó amb la
forma de transmetre’ls als seus alumnes/jugadors.
Enllaç amb la
pel·lícula i/o la fitxa tècnica:
https://www.youtube.com/watch?v=so3Mr-OKG60
No hay comentarios:
Publicar un comentario