Títol de la pel·lícula:
Gridiron Gang (La vida en juego)
Director, any i productora:
Phil Joanou (2006). Columbia
Pictures.
Resum:
"La vida en juego" explica la dura història de l'oficial de la condicional del camp de detenció juvenil, Sean Porter (Dwayne "The Rock" Johnson), que, juntament amb un altre oficial, Malcolm Moore (Xzibit), converteix un grup de perillosos delinqüents juvenils en un equip de futbol d'institut. Enfrontat a les rivalitats entre bandes i als odis amargs entre els seus jugadors, Porter els ensenya algunes lliçons difícils (i ell també aprèn algunes) mentre els nois adquireixen el sentit del respecte per si mateixos i de la responsabilitat.
"La vida en juego" explica la dura història de l'oficial de la condicional del camp de detenció juvenil, Sean Porter (Dwayne "The Rock" Johnson), que, juntament amb un altre oficial, Malcolm Moore (Xzibit), converteix un grup de perillosos delinqüents juvenils en un equip de futbol d'institut. Enfrontat a les rivalitats entre bandes i als odis amargs entre els seus jugadors, Porter els ensenya algunes lliçons difícils (i ell també aprèn algunes) mentre els nois adquireixen el sentit del respecte per si mateixos i de la responsabilitat.
Transferència a l’àmbit de l’ensenyança de l’esport:
En aquest film es mostra el poder que
té l’esport per aconseguir reconduir i socialitzar a les persones i, sobretot,
per canviar conductes.
Es pot veure com en aquest
correccional de menors l’esport suposa un canvi immens en les vides d’aquests
adolescents problemàtics, oferint-los una oportunitat per canviar les seves
vides i perdonar-se a ells mateixos i als altres.
Ajuda a crear vincles molt forts
entre tots ells, convertint enemics en amics, mostra de la gran eina
socialitzadora que pot arribar a ser un esport d’equip. Però, sobretot, ensenya
a aquests nens el que és l’esforç, la superació personal i, el més important,
la disciplina.
Per sort la societat ha sabut veureu
i valorar-ho i, ara mateix, en moltes presons i correccionals per menors ja hi
ha programes esportius per tal que els nens o adults descobreixin noves maneres
de canalitzar la seva energia i ràbia i, sobretot, aprendre bons comportaments
i socialitzar-se amb altres persones.
Valoració personal:
Era, potser,
el cinquè cop que veig aquesta pel·lícula i segur que no serà l’últim. El fet
de veure com un esport, que en aquest cas és el rugbi però podria ser qualsevol
altre, ajuda tant a un grup d’adolescents amb problemes conductuals a
reformar-se i fer noves i grans amistats, fa que te n’adonis del poder
socialitzador i disciplinari que té l’esport.
L’esport pot
utilitzar-se per moltes raons, voler estar en forma, fer nous amics, canalitzar
emocions com la ràbia o la tristesa, descarregar energia acumulada... Però el
que està totalment clar és que no n’hi ha cap de negativa, segons el meu parer.
Des de ben
petita, concretament des dels 4 anys que practico esports. N’he provat
moltíssims i cada un d’ells m’ha aportat coses diferents però igual de bones.
El bàsquet, en concret, ha estat durant molts anys el centre de la meva vida i,
realment, estic molt agraïda de tot el que m’ha aportat aquest esport. Gràcies
al bàsquet sóc la persona que sóc ara, disciplinada, extravertida, forta,
generosa i, sobretot, persistent.
Si quelcom m’ha ensenyat l’esport en aquesta vida és a
lluitar per allò que es desitja sense posar-te límits ni impediments. Per tot
això i per molts altres motius, dedicaré tota la meva vida a defensar l’estil
de vida que he escollit, el de l’esport.
Enllaç amb la
pel·lícula i/o la fitxa tècnica:
No hay comentarios:
Publicar un comentario